Guerres de les Tres Nacions

Guerres de les Tres Nacions

Monarca de les Tres Nacions: Retrat triple de Carles I per Anthony van Dyck, pintat al 1633.
Tipus	guerra
Data	1638—1651
Lloc	Gran Bretanya i Irlanda
Resultat	Victòria de l'Exèrcit Parlamentari Anglès sobre tots els altres protagonistes Execució del Rei Carles I Exili de Carles II Derrota dels Confederats Irlandesos Derrota dels Pactants Escocesos Parlament anglès reduït a un remanent Establiment de la Commonwealth republicana
Bàndols
Royalistes anglesos, escocesos i irlandesos Covenanters escocesos Confederats irlandesos
Comandants
Carles I Robert del Palatinat Carles II Marquès de Montrose (a Escòcia) Marquès de Argyll David Leslie Consell Suprem Confederat Owen Roe O'Neill (a l'Ulster) Thomas Preston (a Leinster) Garret Barry (a Munster) John Burke (a Connacht) Edmund O'Dwyer (a Munster)
Baixes
50.000 anglesos i galesos[1]

Les Guerres dels Tres Regnes o de les Tres Nacions és el nom amb què es coneixen les guerres que van confrontar als tres regnes de les illes britàniques sota una unió dinàstica: Anglaterra, Escòcia i Irlanda (1639-1651) per motius religiosos i en context amb la reforma protestant de Martí Luter.